En mirar aquesta obra el primer que m'ha passat pel cap és la imatge d'una magrana. Parlant més superficialment, veig que el color vermell és un color intens que pot ser interpretat de diverses formes, com ara passió o bé sang. Tot seguit, la forma dels cossos entre ells, irregulars, em donen entendre que res és igual, com si cada cop que realitzem la mateixa acció reiteradament tingues un impacte diferent. Tanmateix, veig com tot es regeix pel centre de l'obra com si fos l'inici d'una explosió, on a partir dels punts més clars, sorgeixen altres cossos més intensos. Si enfoquem el quadre des d'una perspectiva més personal i abstracte, el primer sentiment que em produeix és incomoditat, ja que la unió dels punts em fan percebre formes i siluetes, però que no acabo de saber identificar o donar significat. A partir d'aquesta incomoditat, em sorgeix un sentiment de curiositat per saber que és el que vol comunicar o expressar l'autora amb aquesta obra.