UN ESPAI PER SOMNIAR

DES DE L'ESPERANÇA, ENS TRASLLADEM A L'HABITACIÓ. CREAREM CAMINS MENTRE CAMINEM. I DES DEL SOMNI, IMAGINAREM PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES, PEDAGÒGIQUES, D'INTERVENCIÓ; QUE ENS APROPIN A L'ALTRE.

EL POEMA DIU:
NO TENIA TEMPS D'ODIAR, PERQUE LA TOMBA EM DETINDRIA. I LA VIDA NO ERA TAN AMPLE COM PER ACABAR AMB L'ENEMISTAT.
TAMPOC TENIA TEMPS PER ESTIMAR, PERÒ COM QUE HAVIA DE TRIAR ALGUNA TASCA, VAIG PENSAR QUE AQUESTA PETITA LABOR QUE ÉS L'AMOR, SERIA SUFICIENT GRAN PER MI.

I JO DIC, JO NO TINC TEMPS D'ODIAR, NI TAMPOC PER ESTIMAR. PERÒ SI N'HAGÚES D'ESCOLLIR UN, AQUESTA PRÀCTICA D'EDUCAR DES DE L'AMOR, TAL VEGADA, SIGUI SUFICIENT PER A MI.

AIXÍ, POTSER, PODREM IMAGINAR UNA PEDAGOGIA PER LA LLIBERTAT, PRÒPIA, REVOLUCIONARIA, AUTISTA. ON UN AL COSTAT DE L'ALTRE, ENS PUGUEM MIRAR ALS ULLS I, SENSE PARAULESM ENTENDRE-HO TOT.